Laboratori curat per Federica Porello i impartit en diàleg amb Maria Mora Alcolea.

Federica Porello dona forma al segon laboratori, seguint el format de curadoria compartida. En aquesta ocasió, la ballarina convida a Maria Moreno, per proposar una immersió conjunta al món del cos i de la corporeïtat.

Com fer visible l’inevitable contagi entre les coses externes i el propi cos? Aquesta pregunta és el punt de partida a partir del qual les dues artistes plantegen un laboratori en què establiran ponts dialògics amb el cos com a escenari semàntic mutant. Juntament amb els participants, posaran en pràctica algunes dinàmiques i preguntes que travessen la seva praxi al llarg de la seva trajectòria.

Biografia (i un breu acostament al seu treball)

Allà on trobem a Federica Porello, hi haurà implícita crida a la percepció sensorial, a l’observació i la imaginació. En els seus treballs veiem com l’artista transita la tensió entre cos i cosa, i sobretot, com fa summament rica la relació entre la manipulació dels objectes i el propi moviment.

Entre els seus projectes més recents podríem destacar NOWHEN (2022), programat a l’anterior edició del festival. Actualment, té entre mans el projecte VICINI (https://federicaporello.com/vicini/), juntament amb Maria Mora i els altres dos col·laboradors del laboratori (Majo Villafaina i Xavi Moreno). Aquest espai d’investigació posa al centre l’art d’improvisar. Aquests últims projectes posen al centre la necessitat d’estar a l’escolta de l’entorn, des del que és invisible o immaterial fins a la materialitat o allò que més es pot tocar. De la mateixa manera, Porello assenyala constantment la interconnexió tangible entre les coses, les accions i els cossos. 

El seu treball està travessat per la força del món dels objectes i i per la corporeïtat i la potència del cos. A partir d’aquests eixos, ella contribueix en l’extensió que aquests dos mons donen, especialment quan entren en contacte.

Federica Porello entremescla les seves obres amb un corpus textual i teòric del tot variat, passant per paraules d’Audre Lorde a Tim Ingold. D’aquest darrer, l’artista en cita un fragment expressament pel laboratori:

«El mundo que nos es dado observar, es un mundo en movimiento, en un continuo devenir. El observador no mira desde un cuerpo que se sitúa como una totalidad independiente respecto de los flujos de luz, sonidos y texturas del ambiente, sino, al contrario, él mismo es atravesado por estos flujos, en los cuales le es dada la posibilidad de describir y comprender el mundo».

Porello, davant l’imperi de la Paraula, du a terme una recerca d’un llenguatge nou a partir de les maneres de comunicar pròpia dels cossos i els objectes, lluny de l’automatitzat.

Treballant des dels límits aeris i porosos entre la dansa, la música i el teatre d’objectes, Federica Porello (Itàlia, 1981) torna a ser present un any més entre els noms que componen el teixit d’IF Barcelona. Ballaria, professora i creadora, la trobem a les companyies de teatre Tg Stan, de titelles AdonK!, i d’ombres Le Théâtre de Nuit. Ha format part de la companyia ACME/Albert Quesada. A hores d’ara, forma part de les Mal Pelo i ZOO/Thomas Hauert i del col·lectiu de creació en viu Group La Bolsa. Porello va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2017 i el Premi de la Crítica per la interpretació de Bach, un solo de Maria Muñoz – Mal Pelo de 2004 transmès a Federica el 2016. Altrament, per veure les múltiples facetes de Porello, cal dir que ha treballat amb la coreògrafa Marlene Monteiro Freitas, com també amb l’artista plàstica Anne Kathrine Dolven.

Per a més informació de l’artista i llur projectes: https://federicaporello.com/

Maria Mora Alcolea és certificada de la «Red de Investigación Axis Syllabus» i diplomada en teràpia biodinàmica craniosacral. Les seves línies d’investigació se centren en l’anatomia i la biomecànica del moviment.

En l’àmbit de l’educació i l’intercanvi, desenvolupa projectes experimentals sobre la improvisació i la composició. Imparteix així el taller de «Fàscia entre l'Ordre i el Caos», participant en el Col·lectiu Free’t. Aquest col·lectiu treballa la composició instantània a través del Soundpainting. Altrament, participa al projecte VICINI, juntament amb Federica Porello, on investiga la relació entre les estructures corporals i les dels objectes a partir del concepte «tensegritat».

Entre els seus treballs escènics destaquen Quasi Serenor, indagació sobre el micro-moviment i els micro-sons juntament amb el contrabaixista Rafa Esteve i Ascendent, un solo de dansa on es vol fer un homenatge a dones dels Pirineus dels anys 20.