Els moviments socioambientals de l'aigua, de defensa dels Drets Humans, vaïnals i territorials a les conques dels Besòs, Llobregat i pla de Barcelona; instem a les forces polítiques que es presenten a les properes eleccions municipals el maig del 2023 a la incorporar als seus programes polítics i a implementar les mesures de les
"43 propostes sobre l'Aigua per a l'AMB davant la crisi global i l'emergència climàtica"
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ocupa el 2% del territori de Catalunya però hi viu el 42,8% de la població del país. Aquesta concentració poblacional ha generat greus desequilibris territorials que afecten directament les masses d’aigua de Catalunya, com passa amb el transvasament del riu Ter cap a Barcelona. La urbanització desmesurada elimina qualsevol possibilitat de sobirania alimentària, espais verds saludables per a les veïnes i al seu torn impermeabilitza el sòl, suposant tot plegat una elevada pressió sobre la garantia d’abastament i sanejament.
Als 36 municipis de l’AMB hi conviuen 9 operadors d’aigua diferents, 2 públics i 7 de privats o mixtos, però el mercat el domina l’empresa mixta Aigües de Barcelona - Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, S.A., que opera a 23 municipis, i està controlada pel grup Agbar, qui controla al seu torn la gestió de 6 municipis més de l’AMB. Podem parlar, per tant, d’un quasi monopoli en mans del grup Agbar. El model de gestió de l’aigua majoritari, el model mixt, és una forma de privatització perversa, donat que l’administració pública és qui exerceix la regulació, però alhora rep dividends de la gestió de l’empresa.
