Pressupostos 2020: exigim més recursos per a les polítiques d’igualtat de gènere
Davant la presentació al Parlament de Catalunya del projecte de llei de pressupostos del Govern de la Generalitat per a l’exercici 2020, les entitats, grups i col·lectius de dones i feministes sotasignants manifestem el nostre desacord amb l’assignació pressupostària prevista per garantir les polítiques d’igualtat de gènere. Calen polítiques que garanteixin un canvi estructural, però això només podrà ser una realitat si els compromisos es tradueixen en recursos suficients.
D’una banda, malgrat que les partides pressupostàries del Departament de la Presidència s’han presentat com "expansius" per "donar resposta a les necessitats dels ciutadans", ens preguntem: per quins ciutadans? Si bé la dotació assignada a l’Institut Català de les Dones (ICD) augmenta més del 30 per cent, dels 8 milions d’euros als 10,6 milions d’euros respecte el 2017, cal recordar que en els pressupostos del 2008 l’ICD disposava de 12,2 millions d’euros. D’aquesta manera, les polítiques de dones no han recuperat encara el nivell de despesa anterior a les devastadores polítiques austericides i les corresponents retallades, fet que se suma a la pèrdua de recursos humans especialitzats de l’ICD en els darrers anys i als continus canvis de lideratge (quatre presidentes en els darrers vuit anys). De fet, el pressupost per a l’àmbit d’actuació en esports (68 milions d’euros) és 6,5 vegades superior al de polítiques de dones. Un compromís, doncs, amb el garantiment dels drets de les dones molt precari. Amb 10,6 milions d’euros, l’Institut Català de les Dones no serà una institució referent en la lluita per la igualtat efectiva de dones i homes.
D’altra banda, la forma en què el Govern presenta la memòria explicativa i per programes de l’esborrany de pressupost fa impossible identificar la quantitat de recursos que destinen el conjunt de departaments de la Generalitat a la promoció de la igualtat efectiva de dones i homes i a l'eradicació de les violències masclistes. Tot i que la memòria explicativa dedica gairebé 50 pàgines a explicar com s’executaran les accions del Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere del Govern de la Generalitat de Catalunya (2019-2022), en cap moment s’especifiquen les quantitats que s’hi invertiran. Per la seva part, a la memòria per programes del pressupost 2020, els objectius i indicadors del Pla estratègic no es mencionen de manera explícita. Així mateix, recordem que un volum important de les accions previstes en el Pla estratègic no concreten el pressupost o se’ls hi assigna un cost estructural. En definitiva, a hores d’ara resulta molt difícil realitzar el retiment de comptes de l’acció de govern en aquesta matèria.
Sense diners no hi ha polítiques realment efectives. Ho saben molt bé les entitats i les professionals que treballen en els diferents àmbits d’actuació relacionats amb la igualtat de gènere. I ho patim diàriament les dones a les nostres vides: manca d’una autèntica política de prevenció de les violències masclistes, incloent una educació sexual i afectiva de qualitat; vulneració del dret a la recuperació i a la reparació de les dones, adolescents i criatures supervivents de les diferents formes de violència masclista (especialment greus en l’accés a l’habitatge o al món laboral); obstacles en l’accés a la salut universal, a la reproducció assistida, a l’anticoncepció i a l’avortament, amb inexistència de serveis específics de salut sexual i reproductiva en tot el territori de forma equitativa, com tampoc es garanteix l’atenció de qualitat a joves; invisibilitat de les dones en els mitjans de comunicació; desigualtat i discriminació salarial; impossibilitat d’accedir a un habitatge digne; abandonament a les famílies monomarentals; pervivència de l’androcentrisme en els continguts educatius, amb un endarreriment etern en la implementació efectiva de la coeducació i la perspectiva de gènere en els diferents nivells educatius; o escassa atenció a la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat en el disseny de les polítiques. Tot això, i els seus impactes, afecta a la gran majoria de la població.
La Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes i la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista contenen mandats legals, no recomanacions, i, com a tals, requereixen d’un pressupost adequat per a la seva implementació i supervisió efectives. Rebutgem seguir sobrevivint de les engrunes i patint els dèficits estructurals en la planificació, gestió i execució de les polítiques d’igualtat. Per aquest motiu:
Exigim un pressupost per a l’Institut Català de les Dones que li permeti coordinar de manera efectiva les polítiques públiques del Govern i desenvolupar totes les seves funcions, estant així a l’alçada del repte que suposa el dèficit democràtic de no haver eradicat la desigualtat de gènere ni les violències masclistes en ple segle XXI.
Exigim un lideratge de l’Institut Català de les Dones amb expertesa feminista i formació o bagatge professional previ en polítiques d'igualtat de gènere així com un equip tècnic amb especialització, motiu pel qual han d’ajustar-se els criteris de puntuació en els concursos de places de l’ICD.
Exigim la plena autonomia del Consell Nacional de Dones de Catalunya, amb partida pressupostària pròpia i funcionament autònom, com en el cas del Consell Nacional de Joventut, i que es garanteixi que els informes i les decisions i propostes dels grups de treball en els que participen les entitats no siguin merament consultius sinó que tinguin caràcter vinculant per al Govern.
Exigim al Govern de la Generalitat que es formi després de les noves eleccions la creació d’una conselleria de Feminismes/Igualtat, per tal que es garanteixi de manera efectiva la transversalització de la perspectiva de gènere en tota l’acció de govern.
Exigim que totes les polítiques públiques incorporin la perspectiva de gènere, amb enfocament interseccional i amb atenció especial a les dones que pateixen un elevat grau de vulnerabilitat i precarietat socioeconòmica, definint els indicadors de seguiment, avaluació i impacte corresponents.
Exigim polítiques que garanteixin la protecció de les dones davant les situacions de violència estructural (especialment el dret a l’habitatge, a l’ocupació, a la sanitat, a una justícia sense prejudicis, etc.) que impedeixen l’exercici d’una vida digna i lliure de violències. Les actuacions contra la violència masclista han de tenir un finançament estable en els pressupostos anuals, sense que la seva qualitat depengui d’ingressos extraordinaris (com ara el fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere).
Exigim el suport i el reconeixement de les professionals i entitats especialitzades, especialment aquelles que atenen les necessitats immediates derivades de les violències masclistes, perpètuament precaritzades per la manca de finançament i per la laberíntica burocràcia de les subvencions, sent necessari un replantejament de la convocatòria i gestió de les subvencions.
Exigim, en definitiva, un sistema de polítiques públiques que garanteixi els drets humans de les dones amb totes les seves diversitats i que les situiï com a subjectes de ple dret, donant compliment a la Declaració del Parlament de Catalunya de reconeixement i garantiment dels drets de les dones, aprovada pel Parlament de les Dones l’1 de juliol del 2019 i pel ple de la cambra el 24 de juliol del 2019, i a les mocions aprovades en el ple monogràfic corresponent del 17 de desembre de 2019.
