LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Fa molts i molts d’anys, als volants d’un poble, s'hi passejava un drac monstruós. Podia caminar, volar i nedar i tenia alè pudent, fins al punt que des de molt enfora enverinava l’aire i matava tots els qui el respiraven. S’empassolava tot el que trobava davant seu: ovelles, bous, porcs, cavalls, homes, dones... i, és clar, tota la gent d’aquell poble estava aterroritzada.

Entre tots els veïnats decidiren que cada dia donarien al drac dos animals per calmar-li la fam, però arribà el dia que s’acabaren els animals i el temible drac continuava envoltant el poble dia i nit.

Així fou com els veïnats decidiren fer un sorteig i donar al drac la persona a qui li hagués tocat per mala sort. Just el primer dia, tocà a la filla del rei. Era una princesa resplendent com el Sol i bonica com les estrelles.

Tot el poble, molt trist, mirava com la princesa s’allunyava enllà de la murada. De la muntanya davallava el drac, disposat a engolir-se a la princesa. Quan el drac ja quasi arribava a la princesa, sense que ningú sàpigues d’on havia sortit, aparegué un jove esvelt, dalt d’un cavall blanc, amb un escut que tenia una creu vermella. El valent cavaller digué a la princesa:

- No tenguis por, he vengut a combatre el monstre!

I amb un cop de llança matà al drac. Allà mateix nasqué un roser de roses vermelles i el cavaller en donà una a la princesa en senyal d’amor.

El poble aclamà aquell jove tan valent que els acabava d’alliberar del drac i el rei el volia premiar concedint-li la mà de la seva filla. Però resulta que aquell cavaller era Sant Jordi i els digué que no mereixia cap premi, i s’allunyà dalt del seu cavall blanc, qui sap si a alliberar altres pobles i altres princeses.