L’actual sistema alimentari és responsable del 30% de les emissions d’efecte hivernacle arreu del món; també és el responsable del 73% de la desforestació tropical del planeta i consumeix el 70% de l’aigua dolça del planeta. A Catalunya, l’agricultura i la ramaderia generen un 12% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del país. Un percentatge al qual caldria sumar-li l’impacte ambiental del transport, la comercialització i la importació d’aliments. Una importació d’aliments que supera els 40 milions de tones anuals a l’Estat espanyol, segons dades de la Balança Comercial de l’executiu central.

La producció industrial, els llargs circuits de comercialització i la importació d’aliments d’arreu del món són les tres potes d’un sistema alimentari que destrossa la terra, contamina l’aigua, embruta l’aire i empobreix la pagesia tant aquí com al sud del planeta.

Convertir l’alimentació en un negoci globalitzat significa, per al nord del planeta, eliminar la pagesia. Per al sud, implica desposseir de terres les poblacions rurals, privant-les de poder produir els seus propis aliments i aguditzar el flagel de la fam i la desnutrició. 

La venda directa de productors locals, el principi de la solució

Aquest model industrial es troba controlat per un reduït  nombre de multinacionals, la majoria d’elles de la gran distribució. Guiats només pels seus guanys econòmics, són les responsables de degradar els ecosistemes i arruïnar els pagesos del nord i del sud.

Les solucions passen per una aposta clara per la petita pagesia agroecològica que cuida la terra, l’aigua i l’aire. Que siguin elles les que alimentin les seves poblacions amb aliments sans i que puguin viure dignament de la seva feina. En definitiva, la solució passa perquè les consumidores i la pagesia recuperin el control de l’alimentació dels seus territoris en detriment de les grans empreses intermediàries. Unes soluciones que esdevenen l’ADN dels mercats de pagès. 

A Barcelona, els mercats de pagès van néixer el 2014, a Germanetes, a l’Esquerra de l’Eixample. Amb una dècada de trajectòria, els mercats de pagès s’han multiplicat; ara n’hi ha 10. I han demostrat ser un model d’alimentació econòmicament viable, 100% de proximitat i que fomenta una pagesia agroecològica diversificada que respecta els cicles de la terra, contribuint a la cura del sòl, l’aigua i la biodiversitat.

Catalunya ha perdut prop de 5.000 pagesos en els últims 10 anys, i ja pateix els efectes d’un canvi climàtic inevitable. Davant d’aquest context, costa d’entendre que les administracions públiques evitin donar un suport decidit a què els projectes agroecològics i els consumidors conscients puguin gestionar directament les seves relacions mitjançant la venda directa i els mercats de pagès.

Per aquesta raó, els mercats de pagès de Barcelona, amb motiu del seu 10è aniversari, reclamen:

1. Una aposta decidida de les administracions públiques del país per la sobirania alimentària i la venda directa.

2. Una normativa pròpia i ajustada a Barcelona per als mercats de pagès, sensible a la realitat diferenciada de la petita pagesia.

3. Un suport explícit de les administracions a l’ecosistema dels mercats de pagès, on convergeixen productores, entitats de la sobirania alimentària i teixit associatiu. Un model que ha demostrat ser d’èxit.

4. La confiança de la ciutadania per contribuir a un canvi real en el model d’alimentació. El consum és l’eina del poble!

És l’hora de les polítiques valentes, és l’hora dels mercats de pagès!

Dona'ns el teu suport!