Els/Les qui signem aquest manifest passegem els carrers dels barris de Ciutat Vella cada dia. Coneixem de prop i des de dins totes les dimensions de la crisi social i barrial del Districte. Veiem cada dia què significa que el mateix espai sotmès a la sobreexplotació turística sigui l’espai de vida de gent treballadora que pateix l’increment de preus, la pressió immobiliària o la saturació de l’espai públic. Veiem les persones amenaçades de desnonament o ja sense llar, les treballadores sanitàries o de l’educació fent el que poden amb el que tenen. Davant de tot això hi ha qui proposa un pacte, potser per què pensa que de veure tantes coses potser ja no veiem res, però els últims mesos hem vist molt tant de l’Ajuntament com d’altres administracions.

• Hem vist com són barrats els nostres carrers i com són mercantilitzats el nostre espai públic i el nostre litoral en nom de la Copa Amèrica.
• Hem vist com s’aprova un protocol de pensions que en uns mesos pot deixar al carrer moltes de les nostres veïnes, expulsant-les de les habitacions on ja malviuen.
• Estem veient com l’IMHAB està incrementant el lloguer de moltes de les persones reallotjades a pisos socials de propietat pública.
• Hem vist com s’eliminen iniciatives com el flea market, un dels escassos mecanismes de subsistència de l’economia informal de molta de la nostra gent.
• Hem vist com el Pla Endreça ha servit per incrementar les multes a les persones sense llar, a la vegada que s’amenaça 1700 d’elles amb donar-les de baixa al padró municipal.
• Hem vist com eren expulsades sense alternativa habitacional 37 persones del seu únic sostre a la tancada migrant de la plaça de la Gardunya.
• Hem vist com hi ha escoles a les quals es desmunten els equips i els projectes educatius d’un dia a l’altre, comprometent una infraestructura social bàsica.
• Hem vist com les retallades en sanitat deixaran aquest pròxim estiu l’atenció primària en una situació de greu precarietat, sobretot als barris que depenem d’allò públic.

Tot això en un Districte que, a dia d’avui, té l’índex d’esperança de vida més baixa de la ciutat, 4 anys per sota de Sarrià-Sant Gervasi, i el major índex de mortalitat de tots els districtes de Barcelona.

Mentre tot això es produeix, per la via dels fets consumats, el poder municipal es treu de la màniga l’anomenat Pacte per Ciutat Vella. Però no és cap pacte, és un intent de blanquejar i legitimar el que per la via dels fets està sent ja una imposició de noves polítiques neoliberals, de persecució dels grups socials més precaritzats i d’enriquiment d’uns pocs a costa de les nostres vides i dels nostres barris.

Les qui signem aquest manifest tenim un pacte amb la realitat quotidiana del territori i exigim que es posi fre a les imposicions en marxa. El que necessitem els barris de Ciutat Vella és el final de les polítiques de destrucció social, del territori i de l’espai públic, i la defensa ferma de les condicions materials que requereixen els drets socials:

 Salut, Habitatge, Educació per a tothom, és el que necessitem

____________________________________

CAST: 

NO ES UN PACTO, ES UNA IMPOSICIÓN
SÍ HAY ALTERNATIVA:
SALUD, VIVIENDA, EDUCACIÓN PARA TODAS

Quienes firmamos este manifiesto, pateamos las calles de los barrios de Ciutat Vella cada día. Conocemos de cerca y desde dentro todas las dimensiones de la crisis social y barrial del Distrito. Vemos cada día qué significa que el mismo espacio sometido a la sobreexplotación turística sea el espacio de vida de gente trabajadora que sufre el incremento de precios, la presión inmobiliaria o la saturación del espacio público, vemos las personas amenazadas de desahucio o ya sin hogar, las trabajadoras sanitarias o de la educación haciendo lo que pueden con lo que tienen. 

Hay quien propone un pacto quizás porque piensan que de ver tantas cosas igual ya no vemos nada, pero en los últimos meses ya hemos visto mucho tanto del Ayuntamiento como de otras administraciones:

• Hemos visto como son cercadas nuestras calles y como es mercantilizado nuestro espacio público y nuestro litoral en nombre de la Copa América.
• Hemos visto como se aprueba un protocolo de pensiones que en unos meses puede dejar en la calle a muchas de nuestras vecinas expulsándolas de las habitaciones donde ya malviven.
• Estamos viendo como el IMHAB le está incrementando el alquiler a muchas de las personas realojadas en pisos sociales de propiedad pública.
• Hemos visto como se eliminan iniciativas como el flea market, uno de los escasos mecanismos de subsistencia en la economía informal de mucha de nuestra gente.
• Hemos visto como el Pla Endreça ha servido para incrementar las multas a las personas en situación de calle, a la vez que se amenaza a 1700 de ellas con darlas de baja del padrón municipal.
• Hemos visto como eran expulsadas sin alternativa habitacional 37 personas de su único techo en la tancada migrant de la plaza de la Gardunya.
• Hemos visto como hay escuelas en las que se desmontan los equipos y los proyectos educativos de la noche a la mañana, comprometiendo una infraestructura social básica.
• Hemos visto como los recortes en sanidad dejarán este próximo verano la atención primaria en una situación de grave precariedad sobre todo en barrios que dependemos de lo público.

Todo ello en un Distrito que, a día de hoy, tiene el índice de esperanza de vida más bajo de la ciudad, 4 años por debajo de Sarrià-Sant Gervasi, y el mayor índice de mortalidad de todos los distritos de Barcelona.

Mientras todo esto se produce, por la vía de los hechos consumados, el poder municipal se saca un de la manga el llamado Pacte per Ciutat Vella. Éste no es ningún pacto, es un intento de blanquear y legitimar lo que por la vía de los hechos está siendo ya una imposición de nuevas políticas neoliberales, de persecución de los grupos sociales más precarizados y de enriquecimiento de unos pocos a costa de nuestras vidas y nuestros barrios.

Quienes firmamos este manifiesto tenemos un pacto con la realidad cotidiana del territorio y exigimos que se ponga freno a las imposiciones en marcha. Lo que necesitan los barrios de Ciutat Vella acabar con las políticas de destrucción social, del territorio y del espacio público, y la defensa firme de las condiciones materiales que requieren los derechos sociales:

Salud, Vivienda, Educación para todas, es lo que necesitamos.