JavaScript isn't enabled in your browser, so this file can't be opened. Enable and reload.
Cultura Audiovisual 009: els moviments fotogràfics (II)
Aquest qüestionari t'ajudarà a autoavaluar-te. Seràs capaç de contestar a totes les preguntes correctament? En tot cas, el pots repetir tantes vegades com vulguis! Bona sort!
Sign in to Google
to save your progress.
Learn more
* Indicates required question
Email
*
Your email
La "fotografia de l'experiència" agrupa una sèrie d’autors que des dels anys 70, i especialment als 80 i 90, han desenvolupat una fotografia documental centrada en el territori d’allò íntim, en la crònica dels sentiments. Quina de les següents opcions és falsa?
*
Les fotografies d'Alberto García-Alix pertorben l'espectador i reflecteixen una realitat que a vegades es nega.
La fotografia en color de William Eggleston va suposar una revolució dins la fotografia de l'experiència.
"Sentimental journey" de Nobuyoshi Araki és un document fotogràfic de la malaltia i la mort de la seva dona.
En la fotografia de l'experiència, es mostra la vida de l'artista i el seu entorn construint una mena d'autobigrafia personal i, alhora, colectiva.
Robert Mapplethorpe va esdevenir un mite de la revolució homosexual dels anys 70 als EUA.
Quina de les següents diferències entre el documentalisme i el fotoperiodisme és falsa?
*
Exposició sobre l'evolució arquitectònica de Barcelona a partir de fotografies de la revista Destino.
Al contrari que en fotoperiodisme, la fotografia documental no es considera una font fiable d'informació.
El documentalisme tracta temes amb més temps i profunditat.
El documentalisme gaudeix de més llibertat pel fotògraf ja que no està vinculat a les necessitats d'urgència de la premsa.
La fotografia documental es va reproduir en revistes especialitzades i espais artístics.
Parlant del moviment fotogràfic conegut com a documentalisme, quina de les següents afirmacions és falsa?
*
Les fotografies de Dorothea Lange sorgeixen d’una consciència social unida a una lluita incansable per la igualtat de la dona.
Francesc Català i Roca es considerat per molts crítics com el fotògraf català més important del segle XX.
L'obra de Dorothea Lange és testimoni de l'Amèrica més tràgica tot i que ella estava convençuda que podia ajudar a canviar la situació.
El 1936 es crea a Londres la Photo League, l’única associació independent que s’ocupà de la fotografia social a Anglaterra.
El foto-assaig, dins l’àmbit del fotoperiodisme, combina text i imatges, i vol ser l’equivalent complex d’un assaig literari. Quina de les següents opcions és falsa?
*
Fotografia de Walker Evans quan va treballar per la FSA, en què retrata, malgrat la misèria, una família que no perd la dignitat.
Eugene Smith va ser l'autor d'"Spanish village", un reportatge social de l'Espanya després de la Segona Guerra Mundial.
Neix durant l’època d’entreguerres de revistes d’informació com "Life", "Fortune" o "Look".
Els fotògrafs de l’Assaig fotogràfic decideixen els seus temes, viatgen als llocs, dediquen un temps més dilatat a cada treball i tracten de controlar al màxim la seva presentació.
És una eina comunicativa en la qual intervé el fotògraf, el productor del text i els equips editorials del diari o revista.
El Pop-Art ("Art popular") va ser un moviment artístic sorgit a la fi dels anys 50 a Anglaterra i els Estats Units. Quina de les següents opcions és falsa?
*
Andy Warhol durant als anys 60 va passar de ser un il·lustrador comercial a un
dels artistes americans més famosos del moment creant pintures serigrafiades, cosa que li va
permetre crear obres d'art en sèrie.
El fotomuntatge i el collage són tècniques habituals del Pop-Art.
Vol destacar el valor iconogràfic de la societat de consum.
Andy Warhol va dissenyar la portada d'un dels discos més famosos de The Beatles.
Es fonamenta en l’apropiació d'imatges i temes del món de la comunicació de masses. El Pop Art explorà la imatge del món de la cultura popular.
La fotografia de carrer consisteix en un moviment fotogràfic documental que vol trencar amb amb els documents humanistes proposats per Edward Steichen en la gran exposició The Family of Man. Quina de les següents opcions és falsa?
*
"Gun 1", 1955. Fotografia de William Klein que va registrar la ciutat de Nova York como si fos un etnògraf buscant la instantània més cruda. El seu treball no fou ben rebut, tractat de vulgar i agressiu.
Garry Winogrand l’anomenaven el príncep del carrer pel seu treball de deambular i disparar des d’enquadraments impossibles, amb seguretat en les pròpies intuïcions.
Diane Arbus va seguir registrar l'estricta normativa i moralitat de la societat burgesa de Nova York.
La fotografia de carrer no pretén denunciar, persuadir, lluitar o remoure consciències.
La fotografia de carrer adopta un nou estil documental desproveït de sentimentalisme i romanticisme.
Durant la Gran Depressió (1929), la Farm Security Administration (FSA), va contractar un grup de fotògrafs per a documentar aquelles zones del país més durament castigades per la catàstrofe econòmica. Quina de les següents opcions és falsa?
*
La fotografia documental de la FSA ha esdeveingut una evidència històrica i un producte artístic.
La fotografia documental es va reproduir en revistes especialitzades i espais artístics.
Els fotògrafs de la FSA van documentar granges de zones rurals.
La FSA va reunir a diversos fotògrafs que van viatjar a zones pobres dels EUA.
"Migrant Mother", fotografia de Dorothea Lange, és una de les imatges més representatives de la Farm Security Administration.
Una performance (esdeveniment, en anglès), és una actuació artística en directe amb una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com a performer) es comporta d'una manera particular davant d’un grup de gent (públic o audiència). Quina de les següents opcions és falsa?
*
Marina Abramovic és una artista de performance que investiga i explora els límits psíquics i mentals. En les seves performance s’ha ferit a sí mateixa. Moltes de les performances han estat brutals i desconcertants.
La performance, combinació de moviment, teatre, música, text i altres formes d’expressió pública, sovint amb mitjans plàstics.
La utilització dels propis cossos per a respondre al model tradicional de representació de la feminitat no era una característica de les performances.
A finals dels 70 es convertí en un mitjà d’expressió privilegiat dels artistes que volien expressar la seva insatisfacció amb la comercialització de l’art i l’acomodament de l’objecte artístic.
A vegades, la línia que separa el performer i l’audiència pot desaparèixer, aconseguint la implicació del públic en la producció.
Crèdits...
Qüestionari fet per cHristian Negre i Walczak (
www.applejux.org
) per l'assignatura de Cultura Audiovisual de Batxillerat a partir dels materials d'en Jordi Vilar, l'Ismael Cabezudo i en Salvi Canadell. Revisió tècnica de Carme Vilà, Ariadna Olivé i Josep Puig.
Submit
Clear form
This form was created inside of Escola Pia Calella.
Report Abuse
Forms
