Just abans de les dotze, una autèntica esquadrilla d'ocells grossos ha entrat a l'església per diverses obertures. Volant entre els arcs de sosteniment, s'han aplegat en un gran batalló i han fet via cap al rellotge. Al darrer moment, s'han escampat en totes direccions i han sortit de l'església. he tingut temps de reconèixer-los: eren estornells, de la raça corrent als nostres camps. i vet aquí que alguna cosa no m'ha agradat de les seves evolucions aèries , però no he arribat a descobrir què era.

En sortir, he trobat el cadàver netament tallat en dos d'un martinet. Però si és un ocell habilissim, el martinet!

De dissabte ença, m'ha costat molt concentrar-me en res que no fossin els ocells