Vet aquí un bon dia, un pagès, amo d'un camp molt gran va ensopegar amb un personatge banyut, d'aspecte tenebrós, que estava assegut damunt un foc al mig del seu camp. El pagès que s'hi acosta, s'adona que era el diable.
I decidit se li encara i li diu:
- Així que t'estàs assegut damunt mateix del teu tresor, eh!
- Si senyor sóc damunt d'un gran tresor -, va respondre en Banyetes.
El pagès es va quedar una mica sorprès de la resposta però de seguida li va replicar:
- Ben mirat, ben mirat ..., has de saber que el tresor és meu perquè és meu tot el que hi ha en aquest camp. El tresor és meu i de ningú més!
- Teu serà, si acceptes fer un tracte amb mi-, li respongué el diable. El tresor serà teu si em dónes la meitat de tota la collita del camp durant dos anys.
El pagès s'ho rumia una estona i accepta el tracte però li fa un aclariment:
- Per evitar disputes a l'hora de collir fem-ne ja des d'ara les parts. Tu et pots quedar tot el que es faci per damunt la terra i a mi em tocarà el que hi quedarà enterrat, és a dir, la part de sota terra.
El diable hi va estar d'acord. El que no sabia és que el pagès, al seu camp, hi acabava de plantar naps! I va continuar plantant aquelles hortalisses en què només s'aprofita el que queda sota terra: patates, pastanagues, raves ...
Doncs bé, quan va ser el temps de la collita, el dimoni va anar a reclamar la seva part i es va quedar amb un pam de nas de veure que a ell només li tocaven les fulles groguenques i seques que no servien per res, mentre el pagès reia per sota el nas i s'enduia una bona carretada d'hortalisses.
El diable enrabiat va voler canviar el tracte.
- No vull que em torni a passar com ara. L'any que ve, ho farem al revés. Per a tu el que quedarà sobre la terra i per a mi el que hi quedi enterrat.
- Tu manes -, contestà el pagès.
I quan va arribar el temps de la sembra, va plantar cereals, dels quals s''aprofita l'espiga: ordi, blat, civada, sègol  ...
Quan de nou arriba la collita, el pagès s'emporta les espigues i al camp només hi queden els rostolls i les arrels seques. El diable estava tan enfadat que se n'anà cap a l'infern amb la cua entre cames i traient foc pels queixals. I sembla que no li han quedat pas ganes de tornar-ne a sortir mai més.
I el pagès content d'haver enganyat al diable amb el seu enginy, s'emporta el seu tresor.